Can Jorba Montserrat

Sol Solet a la Miranda de Can Jorba

*** 12 setembre, 2010

La Sol Solet és la més popular i fàcil de totes les vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat molt suau i generosament equipada, només ens caldrà agafar torn i gaudir de la roca perfecta que ens brinda aquest racó de Montserrat. Molt bona opció per iniciar-se en vies de més d’un llarg.

  • Via: Sol Solet
  • Zona: Montserrat – Can Jorba
  • Dificultat: IV+ (D)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 130 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts
  • Material: 10 cintes exprés
  • Orientació: Sud-est
  • Valoració: ***

Aproximació:

Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. Quan arribem a l’inici de la canal la via comença a l’esquerra d’aquesta, just a l’esquerra de la Bego-Miguel-Kush

L1(IV+)

La via s’inicia just a l’esquerra de la Bego-Miguel-Kush. Els primers metres són els més “difícils” de la tirada. Sortim recte fins la segona expansió per de seguida anar en tendència a l’esquerra fins que un petit diedre característic ens quedi a la nostra dreta. Continuem recte per la placa fins la primera reunió, situada a una còmoda lleixa. 30 metres.

L2(IV)

Aquest segon llarg és el més curt i encarem una excel·lent placa inclinada, farcida de boníssimes preses, tant de mans com de peus, que ens permetran progressar tranquil·lament fins la segona reunió, novament molt còmoda. 20 metres.

L3(IV+)

Iniciem la tirada sortint de la reunió en diagonal cap a la dreta, seguint la filera d’expansions -que en aquest llarg són especialment nombroses- a través d’una deliciosa placa. A mitja tirada trobarem el pas clau de la via (molt ben protegit) on la mida i la disposició de les preses no és tant evident com a la resta de la via. Un cop superat el pas ens resten uns agradables metres fins la quarta reunió. 30 metres.

L4(IV+)

Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta uns metres fins que arribem a una petita lleixa. Superem un ressalt i quedem al peu d’una bonica placa. Escalem per la dreta d’un diedre, sempre per la placa fins que tinguem que entrar a la reunió, que queda just a l’altra banda del diedre, novament molt còmoda. 25 metres.

L5(IV)

Iniciem el llarg escalant per la placa en lleugera tendència a l’esquerra, directes cap a un bon pi. Un cop a l’alçada del pi pujarem per una rampa en tendència a la dreta (expansió) fins arribar a la reunió, que queda sobre el característic desplom de la Miranda. 25 metres.

Descens:

Des de la darrera reunió fem 3 ràpels per la via Escabroni Escapullini: 45 metres, 30 metres i 40 metres. Una altre opció és seguir per l’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba i després baixar pel Joc de l’Oca o pel camí de la Palomera.

El que més m’ha agradat:
  • Bona via d’iniciació.
  • Divertida i relaxada escalada en placa amb roca de primera.
  • Combinable amb altres vies de la mateixa zona.
[elfsight_instagram_feed id="1"]